TRAJECTÒRIA GESTOR CULTURAL
Els seus estudis en Dret a la Universitat de Barcelona, en direcció i administració d’empreses a l‘IESE Business School, junt amb el postgrau en Comissariat i pràctiques culturals en art i nous mitjans al MECAD (Media Centre of Art & Design), el portaren a entendre d’una manera personal la gestió de la cultura. La seva experiència de quatre anys formant part del Consell d’Administració de l’entitat financera CAIXA MANLLEU (ara part del Grup BBVA) li permeteren aprofundir en els criteris de gestió i rigor del món financer per aplicar-los a la gestió tant pública com privada de la cultura, sense defugir en cap moment la importància del seu objecte social.
Després de deu anys de galerista, el 2003 decideix compaginar-ho amb la gestió cultural fundant BINOMIO GESTIÓN CULTURAL, una empresa que durant cinc anys va estar especialment bolcada en el món de l’art i amb la qual va començar a desenvolupar projectes per a institucions privades i públiques: produí i va fer itinerar per tot l’Estat diferents tipus d’exposicions sobre videoart, gravat català contemporani, Bigas Luna, els 25 anys de la Fura dels Baus, o sobre obres en col·leccions privades de Tàpies. Amb Binomio varen gestionar col·leccions d’art com Olor Visual d’Ernesto Ventós o varen responsabilitzar-se de la comunicació d’esdeveniments com la Biennal de València.
El mateix 2003 va fundar, junt amb altres socis, LOOP, una plataforma oberta que s’ha convertit en un punt de trobada internacional especialitzat en videoart. L’esdeveniment integra la fira LOOP, el festival SCREEN, que omple cada any la ciutat de Barcelona de propostes videoartístiques, i l’espai de debat LOOP STUDIES, on es genera l’àmbit d’interacció de referència entre els diferents agents artístics especialitzats.
Amb SCREEN PROJECTS, l’agència cultural organitzadora de LOOP, s’han realitzat una llarga llista de projectes i exposicions en col·laboració amb agents líders internacionals que s’han materialitzat en diferents formats i localitzacions; des de projectes comissariats, visionats o conferències fins a exposicions itinerants en relació amb el videoart, el seu col·leccionisme o la seva fusió amb altres disciplines com ara la música. Aquesta expansió internacional s’ha gestat en ciutats com Berlín, Madrid, París, Londres, São Paulo, Nova York o Shanghai per citar-ne només unes quantes.
Fruit del neguit per emprendre nous projectes relacionats amb la cultura, el 2009 va entrar a formar part de l’equip directiu de l’empresa de gestió cultural La Fábrica a Madrid, amb qui es varen associar per constituir LA FÀBRICA BARCELONA en un espai al Poble-sec que integrava una llibreria, una sala d’exposicions de fotografia i un espai gastronòmic. Com a soci director va impulsar diversos projectes, entre els quals destaquen el PhotoMeeting Ojo de Pez sobre fotografia documental que es realitza anualment al Palau de la Virreina o el festival de cultura contemporània EUROPES, establert a Barcelona i que amb un plantejament multidisciplinari englobava propostes culturals de bona part del països europeus.
A partir de la seva experiència dins el món del galerisme i trobant a faltar un espai d’interrelació i formació d’un dels elements clau del món de l’art com són els galeristes, l’any 2011 va fundar TALKING GALLERIES, una trobada internacional de galeries d’art a Barcelona que promou anualment una reflexió crítica sobre el sistema de l’art i la multiplicitat dels seus agents. Posteriorment aquest esdeveniment es replicaria en ciutats com Madrid amb la fira ARCO, Nova York amb la fira The Armory Show, São Paulo o Berlín.
La primavera del 2011, amb motiu del seu nomenament com a director de Promoció dels sectors culturals a l’INSTITUT DE CULTURA de l’Ajuntament de Barcelona, i fruit de la seva passió per aquesta ciutat, va renunciar a totes les seves responsabilitats anteriors; tancà així un cicle professional com a empresari cultural i n’obrí un de nou com a gestor públic que el portaria a canviar de perspectiva i haver de pensar en tot el sistema cultural de la ciutat.
La interlocució directa amb tots els sectors culturals de Barcelona, tant a nivell individualitzat per la gestió de les subvencions de l’Institut de Cultura, com a nivell col·lectiu a través de les diferents Taules sectorials, li ha permès entendre el funcionament, les debilitats i les fortaleses d’un ecosistema cultural que té per davant grans reptes i enormes possibilitats.
Alhora, ha dirigit de forma directa programes estratègics com la Barcelona Film Commission, que l’ha fet endinsar en el món del cinema i l’audiovisual en relació amb els rodatges que acull la ciutat. El seu posicionament de lideratge internacional s’ha vist reflectit en la designació de Barcelona d’acollir el Cineposium 2015 per tractar el turisme de pantalla.
O el programa de Fàbriques de creació de Barcelona, que l’ha portat a dissenyar estratègies de canalització de la creativitat artística partint de la reformulació d’espais en desús i a treballar sobre la perspectiva de noves centralitats urbanes, així com interconnectar aquests espais amb les xarxes clau i amb les fàbriques de les capitals culturals europees. El simposi internacional FACTORIAL va ser catalitzador del repte aconseguit aquests quatre anys.
Altres programes clau serien la posada en funcionament del nou Centre d’art contemporani a Fabra i Coats o els Premis Ciutat de Barcelona que han de reconèixer l’excel•lència en la creativitat a la ciutat.
Així mateix, ha format part dels òrgans de govern de diferents equipaments culturals, entre els quals destaquen el Macba com a museu d’art contemporani, el Liceu com a teatre de lírica, L’Auditori i el Palau de la Música, el Mercat de les Flors com a dance house, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, o d’institucions com l’Spain Film Commission. Tot això li ha donat una mirada molt àmplia de com es gestiona la cultura sobre la base d’quipaments clau que són responsables en bona mesura de la fortalesa i el creixement de tot un sector.
Com a membre de comitè executiu de l’Institut Ramon Llull, entitat encarregada de la internacionalització de la cultura catalana, ha aprofundit en les estratègies de posicionament del país i en la rellevància de la diplomàcia cultural. Una importància que lideraria especialment en els projectes de Barcelona ciutat convidada de la Beijing Design Week i la candidatura de Barcelona a ser designada ciutat literària de la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO.
Totes aquestes responsabilitats l’han conduït a haver de pensar estratègicament la ciutat des d’un element clau com és la cultura: la ciutat de Barcelona en relació amb el seu ecosistema cultural, de la qual deriven la rellevància de la creativitat i el coneixement; la cultura com a motor d’innovació i com a element de participació i de cohesió social, el foment de les indústries culturals, les noves centralitats urbanes, la projecció internacional de la ciutat o la seva especial relació amb el turisme. Són reptes pels quals ha treballat intensament aquests quatre anys i on ha adquirit un valuós coneixement en diferents matèries i en gestió d’equips.
Arran del canvi de govern municipal, l’estiu de 2015 enceta una nova etapa professional com a consultor cultural a les ciutats de Londres i Barcelona.
·